L’escriptor Alejandro Monreal Landete, originari d’Hellín (Albacete) i resident a València, presenta la seva segona novel·la: Fills de la lluna. Després de l’èxit del seu debut amb El camí inesperat, una història coming of age amb picades d’ullet clares a Love, Simon o <em data-start="639" data-end= per una narrativa més fosca, carregada de simbolisme, dolor i bellesa. Aquest cop, de la mà de l'editorial canària Siete Islas.
Un bosc, un noi, i una acusació inquietant
Fills de la lluna ens situa al regne d’Aragó, on Brun, un jove aprenent d’escultor amb arrels humils, emprèn un viatge amb el seu mestre. El que comença com una història de creixement artístic es transforma en una cosa molt més complexa quan Brun perd el coneixement en un bosc i, en despertar, és acusat d’estar posseït pel dimoni. No hi ha judicis, no hi ha explicacions. Només por. I l?amenaça imminent de la Santa Inquisició.
Des d’aquest punt, la història se submergeix en una barreja de realisme màgic i drama històric, on el que és sobrenatural s’entrellaça amb les opressions molt reals de l’època. Monreal juga amb allò fantàstic sense abandonar el to humà. Perquè encara que hi ha fades del bosc i encanteris, el que realment pesa és la sospita, l’exclusió i la necessitat de resistir.
Personatges que habiten els marges
L’elenc que acompanya Brun en el seu viatge és tan divers com simbòlic: un grup de leprosos que viu fora del sistema, un sanador que desafia les normes mèdiques, un amor inesperat que creix enmig de la persecució, i una criatura del bosc que sembla més. Aquí ningú no és del tot bo o dolent, i aquesta complexitat és una de les virtuts de la novel·la.
El llibre no només planteja preguntes sobre el bé i el mal, sinó també sobre el desig, la llibertat, i el dret a existir fora del que dicta la norma. Sense grans discursos ni pamflets, Monreal va esmicolant aquests temes amb una prosa senzilla però cuidada, que deixa espai per a la sorpresa i l’emoció.
Alejandro Monreal: explicar històries des dels marges
Nascut el 1983, Monreal és llicenciat en Comunicació Audiovisual per la Universitat de València i ha desenvolupat bona part de la seva carrera al món del 3D i l’animació. Ha treballat com a CFX Supervisor en produccions com Buffalo Kids de Pedro Solís i Juan Jesús García Galocha, així com en populars sèries animades (Bloopies, Cry Babies, VipPets). Però malgrat aquest perfil tècnic, mai no ha deixat d’escriure. I això es nota.
Des de curts com Kansas —seleccionat en festivals internacionals com BFI Flare, LesGaiCineMad o el Mardi Gras Film Festival a Sydney— fins a còmics data-end=»3148″>Exègesi, la seva obra sempre ha explorat la vulnerabilitat, la diversitat i els vincles afectius des d’una mirada que evita els clixés. Amb Fills de la lluna, fa un pas més enllà: abraça el que és fantàstic, sí, però també el que és polític.
