Amb l’arribada del 25N, Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència contra les Dones, la conversa social se centra una vegada més en la lluita imprescindible contra el masclisme. Tot i això, en aquesta jornada de denúncia i reivindicació, hem d’il·luminar una realitat que, per a una part de la població, es torna doblement complexa i dolorosa: la violència que pateix la dona pel simple fet de ser dona i, a més, per pertànyer a la comunitat LGTBIQ+.
La Federació Estatal LGTBIQ+ ha posat el focus sobre aquesta problemàtica a través del seu informe Estat LGTBI+ 20. Les dades són, sens dubte, una crida urgent a l’acció, i ens obliguen a mirar de prop les xifres: quatre de cada deu dones LTBI+ (lesbianes, trans, bisexuals, intersexuals i més) van reportar haver experimentat algun tipus de violència motivada per LGTBIfòbia durant l’últim any.
Radiografia de l’Agressió: On i Com es manifesta la violència?
Les agressions i l’hostilitat no es limiten a un únic espai, sinó que s’escampen pel dia a dia de la ciutadania. En llegir l’informe, trobem que la violència es materialitza en diverses formes, i la discriminació és la més reportada, però sense obviar l’impacte físic i emocional:
- Discriminació: Va afectar un 24,2% d’aquestes dones.
- Assetjament: Reportat per un 14,8 %.
- Violència Física o Verbal: Soferta per un 13,8 %.
Pel que fa als escenaris, el carrer continua sent el lloc on la LGTBIfòbia és més palesa, concentrant el 26,8% dels casos. Tot i això, la violència es cola també en espais teòricament segurs o controlats:
- Al carrer: 26,8 %
- En centres d’ensenyament: 17,6%
- En llocs d’oci: 14,4%
- Al transport públic: 13,1 %
Interseccionalitat: Quan l’Odi es multiplica
Com subratlla Paula Iglesias, presidenta de la Federació, les dones LTBI+ s’enfronten a una «doble discriminació» que les situa en una posició de més vulnerabilitat. Aquesta situació s’agreuja encara més en creuar-se amb allò que s’anomena interseccionalitat. No és només qüestió de gènere o orientació, sinó també d’altres eixos d’identitat que intensifiquen el risc de ser assenyalada.
Els discursos d¿odi són el combustible d¿aquestes agressions. Tal com adverteix la Federació, aquestes narratives presents a les xarxes ia l’esfera pública busquen deshumanitzar la comunitat LGTBIQ+ amb un objectiu clar: l’obtenció de rèdit polític.
Dones lesbianes etiquetades com a «degenerades», dones bisexuals hipersexualitzades, i dones trans representades com una «amenaça». Altres identitats, com les dones intersexuals o asexuals, senzillament s’esborren del mapa. Aquest assenyalament no és aleatori; és una estratègia que busca legitimar el rebuig social.
Cristina Álvarez, vocal de feminismes de la Federació, ens recorda que el punt de mira d’aquests discursos és ampli i dolorós: ser dona, ésser migrant, racialitzada, gitana, grossa, tenir cossos no normatius, tenir discapacitat, viure amb VIH o formar famílies diverses se sumen a la LGTBIfòbia. Darrere de cada percentatge, de cada estadística, hi ha una vida real que pateix limpacte diari daquesta hostilitat.
Et preguntem, li lector, Quant pes creus que tenen els discursos polítics en les agressions quotidianes que tenen lloc al teu barri o al teu lloc de treball? Estem fent prou per bandejar l’odi de la conversa pública?
El 25N i el Crit per un Pacte d’Estat
La manifestació als carrers aquest 25N es converteix en un espai crucial per visibilitzar com la violència masclista s’entrellaça amb altres formes de discriminació. La defensa dels drets, per ser efectiva, exigeix una acció col·lectiva i un front unit que inclogui tots els moviments feministes. El missatge és clar: no hi pot haver justícia plena mentre persisteixin les agressions, l’assetjament i la discriminació en la forma interseccional.
L´exigència més urgent de la Federació Estatal LGTBIQ+ és l´aprovació urgent d´un Pacte d´Estat contra els discursos d´odi. L’objectiu és eradicar els missatges que, de manera constant i diària, fomenten la violència contra milers de dones i grups en situació de vulnerabilitat. Només a través de polítiques públiques efectives i un compromís social ferm podrem construir un entorn on tothom pugui viure amb dignitat i seguretat
