Des de l’equip de Rainbow, us volem parlar d’un cas crucial que reafirma la batalla legal pel respecte a la identitat de gènere, fins i tot després de la mort. El Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV) ha emès una sentència que podria establir un precedent significatiu, en requerir a la Generalitat que analitzi si cal aplicar una sanció per l’enterrament d’una dona trans, Daniela, utilitzant el seu antic nom masculí.
Aquest succés, ocorregut a Aspe (Alacant), no és un simple conflicte administratiu sobre la gestió de cementiris. És una presumpta vulneració dels drets fonamentals de Daniela i un atac a la dignitat de tots els integrants de la comunitat LGTBIQ+. La notícia, avançada el desembre passat als mitjans, subratlla que la lluita pel respecte i la igualtat és una carrera de fons que, lamentablement, de vegades s’estén més enllà de la nostra pròpia existència.
El Paper Decisiu d’Eufòria Famílies Trans Aliades
L’associació Eufòria Famílies Trans Aliades, una entitat dedicada a la defensa dels drets trans, va ser qui va interposar el recurs davant del TSJCV.
Inicialment, la Generalitat havia declinat iniciar un expedient sancionador, argumentant que la competència sobre els cementiris és municipal. Tot i això, l’alt tribunal valencià ha corregit aquesta visió. Ha dictaminat que, si bé les activitats funeràries són competència local, el fons de la qüestió és una presumpta discriminació per motiu de gènere. Per tant, la competència recau a la Conselleria, concretament a la Direcció General en matèria de no discriminació. Aquesta és una clau legal de la sentència: la Llei LGTBI de la Comunitat Valenciana (Llei 23/2018) ha de prevaldre per dirimir qui instrueix el cas.
L’advocat de l’associació, Saúl Castro, ha destacat la rellevància d’aquesta resolució pionera, que reconeix la legitimitat d’Eufòria per defensar els drets del col·lectiu LGTBIQ+ a l’àmbit contenciós administratiu. Aquest reconeixement és un recolzament a la tasca de les entitats que ens representen.
Una Història de Discriminació Denunciada
La denúncia original, presentada el juny del 2023, apuntava directament els pares adoptius de Daniela i l’Ajuntament d’Aspe.
- Contra els familiars: Per sepultar Daniela identificant-la amb el seu necrònim masculí (el nom anterior al canvi registral) i adornar la làpida amb fotografies prèvies a la seva transició. L’associació va qualificar aquests actes com un «atemptat a la dignitat i el record» de Daniela.
- Contra l’Ajuntament: Per no assegurar la protecció del dret a la no-discriminació de la dona morta, contravenint les seves obligacions legals d’impedir enterraments discriminatoris.
El lletrat Castro ens recorda una dura veritat: «El sistema jurídic parteix de la presumpció que la teva família sempre defensarà els teus drets, però què passa quan són els teus familiers els que no respecten aquests drets i tu acabes morint?». Sense la perseverança i els recursos d’Eufòria, com ell mateix assenyala, «ningú hauria litigat.
Quines Implicacions té aquesta Decisió?
La sentència del TSJCV revoca l’informe inicial de la Generalitat i ordena la tramesa del procediment a l’òrgan competent. Aquest pas obliga l‟Administració valenciana a valorar l‟obertura d‟un expedient sancionador. No imposa una sanció directa, però sí que l’obliga a investigar d’acord amb la legislació autonòmica.
Fonts de la Conselleria han confirmat que, després de rebre la sentència al gener, estan «revisant l’expedient i realitzant les actuacions preparatòries» per complir amb la resolució, fet que implica obrir un expedient per analitzar i determinar si efectivament hi va haver actes discriminatoris.
Us convidem a la reflexió: Aquest cas ens obliga a qüestionar la protecció legal de la nostra identitat fins a l’últim moment. Quins mecanismes són necessaris per garantir que la voluntat i la identitat d’una persona trans siguin respectades, especialment quan els que haurien de protegir-la no ho fan? Com pot la societat reforçar la legislació per evitar que els actes discriminatoris transcendeixin la vida?
El cas de Daniela és un trist recordatori que la lluita pels drets LGTBIQ+ és també una lluita per la memòria i la dignitat pòstuma.
