- El gènere es determinarà mitjançant una prova genètica única del gen SRY a partir dels Jocs Olímpics de Los Angeles 2028.
- La mesura exclou esportistes transgènere XY de la categoria femenina, permetent competir únicament en categories masculines, mixtes o obertes.
- El COI justifica la decisió basant-se en l'»equitat i seguretat», després d’una revisió iniciada per la controvèrsia d’Imane Khelif a París 2024.
La Junta Executiva del Comitè Olímpic Internacional (COI) ha marcat avui un punt d’inflexió històric a l’esport d’elit. Segons el document oficial aprovat aquest dijous, l’exclusió trans als Jocs Olímpics 2028 serà una realitat administrativa: les proves biològiques. Aquesta nova política es fonamenta en un cribratge genètic obligatori per detectar l’absència o presència del gen SRY, responsable del desenvolupament sexual masculí.
La prova del gen SRY: El nou criteri d’elegibilitat
La nova normativa estableix que l’elegibilitat per a la categoria femenina s’ha de determinar mitjançant un test de saliva, hisop bucal o sang per detectar el gen SRY (segment d’ADN del cromosoma Y). El COI considera que aquest gen representa una «evidència altament precisa» de desenvolupament sexual masculí i els seus avantatges competitius. Aquesta prova serà, per norma general, única a la vida de l’esportista i no tindrà caràcter retroactiu ni s’aplicarà a l’esport de base o recreatiu.
Hi ha excepcions mínimes, com esportistes diagnosticades amb la síndrome d’insensibilitat completa als andrògens (CASI) o altres diferències en el desenvolupament sexual (DSD) que no es beneficiïn dels efectes anabòlics de la testosterona. Tot i això, qualsevol esportista amb un test positiu en SRY —incloent dones transgènere XY— quedarà fora de les disciplines femenines, i seran redirigides a categories masculines, places designades en categories mixtes o competicions obertes.
«Equitat i seguretat»: Els motius després de la revisió
Kirsty Coventry, presidenta de la comissió d’esportistes del COI, ha defensat la mesura al·legant que «no seria just que els homes biològics competissin a la categoria femenina» i que, en esports de contacte, la seguretat estaria en risc. Aquest canvi de rumb es produeix després de la creació el 2025 d’un grup de treball que va analitzar la controvèrsia generada per la boxejadora Imane Khelif a París 2024 i els avenços científics en rendiment físic (força, potència i resistència).
El consens aconseguit pel COI determina que el sexe masculí proporciona un avantatge de rendiment insalvable per a les dones biològiques. Tot i que l’organisme subratlla que tot esportista ha de ser tractat amb «dignitat i respecte», la nova exclusió trans Jocs Olímpics 2028 blinda la categoria femenina sota criteris purament biològics i genètics, tancant la porta a la participació basada en la identitat de gènere que havia regit els anys anteriors.
