I si el sentit de la teva vida no fos una cosa que es troba als llibres d’autoajuda, sinó al teu cos, les teves ferides i les ganes d’existir en un món que de vegades no t’entén?
Amb aquesta premissa, l’autor Javier Kiniro llança el seu nou llibre: El motiu pel qual segueixo aquí, una guia emocional i profundament queer sobre com trobar (o almenys acostar-se a) aquest espai íntim que dóna sentit. Una mena de brúixola escrita en primera persona, però pensada per a tots.
I sí, diem “queer” amb intenció. Perquè aquest llibre no és una guia genèrica de desenvolupament personal, ni vol ser neutral. Està escrit des d’allò marginal, afectiu, polític. I per això connecta tan fort.
Qui és Javier Kiniro?
Si has estat pendent de l’escena LGTBIQ+ en els darrers anys, el nom de Javier Kiniro probablement et soni.
Però Kiniro és molt més que el seu currículum. És també una veu càlida que ha construït un espai editorial propi amb els seus llibres, columnes a Revista Rainbow i altres projectes en què barreja identitat, cos, estètica i cura des d’una mirada interseccional i profundament humana.
Després de títols com Destí: Tu Mateixa o el quadern de gratitud EXISTE propòsit des del queer. Sense filtres. Sense fórmules. Sense glitter obligatori.
Un Ikigai que no encaixa en motlles
La paraula “Ikigai” ve del japonès i sol traduir-se com “la raó de viure” o “allò que fa que la vida valgui la pena”. A xarxes i llibres mainstream s’ha convertit en sinònim de propòsit, vocació, fins i tot productivitat emocional.
Però El motiu pel qual segueixo aquí desmunta aquesta idea edulcorada. Aquí, l’Ikigai no és una taula amb cercles perquè marquis allò que estimes, allò que fas bé, allò que et poden pagar i allò que el món necessita. És una mica més profund, més movedís, més teu.
Perquè, com trobar el teu propòsit quan has crescut en un cos que el món ha etiquetat com a “equivocat”? Com seguir endavant quan cada espai t’obliga a corregir-te? Com saber què vols si el teu desig ha estat històricament negat?
Aquest llibre no dóna respostes tancades, però sí moltes preguntes potents. Preguntes que obren esquerdes. Preguntes que conviden a mirar cap a dins. Preguntes que no incomoden perquè estiguin mal fetes, sinó perquè toquen just on alguna cosa necessita ser escoltada.
Una guia en tres dimensions: cos, desig, comunitat
El recorregut del llibre es divideix en set capítols més un manifest final. I encara que cada part es pot llegir de manera independent, juntes componen un viatge emocional i polític cap al que Kiniro anomena “foc compartit”.
Aquí no es busca la il·luminació individualista. Aquí el sentit es troba en allò petit, en allò quotidià, en el cos que habites i en les xarxes que et sostenen.
-
Es parla del cos com a brúixola: no com a presó, sinó com a fitxer de memòria i desig.
-
Es qüestiona l’obsessió amb la productivitat: qui decideix què és útil?
-
S’honra la vulnerabilitat i el dret a no saber: perquè l’Ikigai també s’amaga al dubte.
-
I se celebra allò col·lectiu, allò afectiu, allò que crema entre nosaltres encara que el món no ho vegi.
A més, cada capítol inclou pràctiques i exercicis —gens autoexigents— per anar reconnectant amb el teu propi ritme, la teva veritat, el teu goig.
Un llibre d’autoajuda queer?
Sí i no. El motiu pel qual segueixo aquí es recolza en recursos de desenvolupament personal, però no perquè segueixis normes alienes. Més aviat perquè aprenguis a fer-te preguntes pròpies.
No hi ha promeses de felicitat. No hi ha receptes. Hi ha acompanyament.
Hi escolta. Hi ha tendresa. Hi ha llenguatge senzill. I sobretot, hi ha una mirada: la de qui hi ha estat, buscant sentit enmig del caos.
I si el propòsit fos polític?
En un dels moments més potents del llibre, Kiniro llança una idea incòmoda:
“El teu Ikigai també pot ser simplement seguir aquí. Respirar. Resistir. Ser tu en un món que no sempre sap què fer amb tu”.
Aquesta frase resumeix bé el cor del llibre. No tot propòsit ha de brillar. De vegades n’hi ha prou amb no apagar-se. Amb existir. Amb sostenir. Amb estendre la mà. Amb ballar quan ningú no mira.
I això, per a moltes persones LGTBIQ+, ja és una forma de revolució.
Una mirada crítica també és necessària
No tothom connecta amb el concepte d’Ikigai, especialment si s’associa al màrqueting del benestar oa fórmules neoliberals de propòsit individual. Algunes veus dins de la comunitat podrien qüestionar si, en temps de crisi, parlar de desenvolupament personal no és un luxe que no tots es poden permetre.
Fins a quin punt trobar el teu propòsit és una prioritat quan estàs intentant simplement sobreviure?
El llibre no esquiva aquestes tensions, encara que potser no les resolgui del tot. Però sí que les anomena, i això ja és valuós. Al final, El motiu pel qual segueixo aquí no intenta imposar una narrativa salvadora, sinó proposar una conversa oberta. I és aquí on resideix la seva força.
Per a qui és aquest llibre?
Si t’identifiques amb la comunitat LGTBIQ+, si mai has sentit que no encaixes, si estàs en un moment de canvi, de crisi, de preguntes sense resposta… aquest llibre pot ser un refugi. Una mà estesa. Una mena de murmuri que diu: “no estàs solx”.
I si et dediques a l’acompanyament emocional, la docència, l’activisme o la creació, probablement també et toqui alguna fibra.
El motiu pel qual segueixo aquí no és un llibre fàcil. És un llibre honest. Un que et mira sense exigir que tingues totes les respostes. Només que estiguis disposat a sentir.
Com aconseguir-ho
Ja disponible en format digital a través d’Amazon KDP, el llibre ve acompanyat d’una portada bellíssima amb il·lustració simbòlica: una figura caminant cap a un cor anatòmic, en tons càlids i envoltants. Una picada d’ullet visual a aquest viatge cap a l’interior que proposa cada pàgina.
Tots els títols de Javier Kiniro
I si t’animes a llegir-lo, Javier Kiniro ha deixat la porta oberta per continuar conversant, al seu interior trobaràs com.
